Compilant // Compilando

En realitat, a mi el que m’agrada són les muntanyes…, així que em vaig buscar una interessant excusa per a no deixar d’estar amb elles i llavors vaig estudiar fotografia.

Estic parlant de l’any 1989.

 

Molt abans, amb tretze anys (en 1978) havia començat com a aprenent de caldereria, la que per a mi representa la mare de tots els oficis.

Si un dia sóc capaç de trobar arguments per a no ofendre a ningú, pot ser que expliqui el perquè del meu parer.

El cas és que en 1992,  al començament de la crisi post-olímpica (Barcelona 92), comptava ja amb certa experiencia com a calderer i iniciava camí com a fotògraf amateur.

Va ser llavors quan el meu pare i jo, vam apostar per fer treballs ornamentals en forja, en els quals fèiem prevaler d’una banda la qualitat i per un altre la viabilitat.

Vam traslladar la qualitat, l’efectivitat  i la viabilitat obligades en la caldereria (per raons òbvies d’ús i resistència) a la forja ornamental, acompanyant-la d’un exhaustiu coneixement en la geometria d’estructures metàl·liques.

Vam obtenir bons resultats i vam construïr resistents obres decoratives, plenes de ferros torts.

Sempre presumíem que le nostres baranas no es bellugaven…

El cas de tot això, és que llavors a més d’un martell, a la meva mà portava una càmara.

Les més antigues imatges realitzades amb cert sentit de tot aquest periple, daten de 1992.

Des d’aquest any la càmara sempre m’ha acompanyat en el taller.

Encara que  de tant en tant, per cansament no es van realitzar fotografies de les peces en execució, el compendi existent  en imatges de treballs realitzats és bastant gran.

Fa un parell d’anys vaig decidir revisar aquesta part de l’arxiu fotogràfic (molt d’ell analògic), i com era d’esperar el treball resulta immens i les sorpreses majúscules.

La idea és tenir-ho disponible en el «núvol» per a poder-ho utilitzar d’exemple.

Deixo de costat la catarsi que resulta de veure l’evolució en els dissenys, en els acabats o en les cares joves d’un mateix i  només expreso la sorpresa de l’enorme treball realitzat, inspirat sempre per les Muses…

Aquesta és la imatge de l’inacabat escriptori , el receptacle d’imatges ordenat per àlbums (a penes el 50%)…

 

… i aquí deixo l’enllaç a l’últim àlbum editat.

https://photos.app.goo.gl/gLKf5YtMb8mi7DJL9

 

 

 

 

 

Només esbarjo la meva història, per a gaudir del meu present.En realidad, a mi lo que me gusta son las montañas…, así que me busqué una interesante excusa para no dejar de estar con ellas y entonces estudié fotografía.

Estoy hablando del año 1989.

Mucho antes, con trece años (en 1978) había empezado como aprendiz de calderería, la que para mi representa la madre de todos los oficios. Si un día soy capaz de encontrar argumentos para no ofender a nadie, explicaré el porqué de mi parecer.

El caso es que en 1992, al comienzo de la crisis pos-olímpica (Barcelona 92), contaba ya con cierta experiencia como calderero e iniciaba camino como fotógrafo amateur.

Fue entonces cuando mi padre y yo, apostamos por realizar trabajos ornamentales en forja, en los que hacíamos primar por un lado la calidad y por otro la viabilidad.

Trasladamos la calidad, la efectividad  y la viabilidad obligadas en la calderería (por razones obvias de uso y resistencia) a la forja ornamental, acompañándola de un exhaustivo conocimiento en la geometría de estructuras metálicas.

Obtuvimos buenos resultados y construimos resistentes obras decorativas, llenas de hierros torcidos.

Siempre presumíamos de que nuestras barandas no se movían…

El caso, es que además de un martillo, en mi mano llevaba una cámara.

Las más antiguas imágenes realizadas con cierto sentido de todo este periplo, datan de 1992.

Desde ese año la cámara siempre me ha acompañado en el taller.

Aunque  aveces por hartazgo o cansancio no se realizaron fotografías de las piezas en ejecución, el compendio en imágenes de trabajos realizados es bastante grande.

Hace un par de años decidí revisar esta parte del archivo fotográfico (mucho de él analógico), y como era de esperar el trabajo resulta inmenso y las sorpresas mayúsculas.

La idea es tenerlo disponible en la «nube» para poderlo utilizar como ejemplo.

Dejo de lado la catarsis que resulta de ver la evolución en los diseños, en los acabados o en las caras jóvenes de uno mismo y expreso sólo la sorpresa del enorme trabajo realizado, inspirado siempre por las Musas.

Esta es la imagen del inacabado escritorio del receptáculo de imágenes ordenado por álbumes (apenas el 50 %)…

… y aquí dejo el enlace al último álbum editado.

https://photos.app.goo.gl/gLKf5YtMb8mi7DJL9

 

 

 

 

 

Solamente recreo mi historia, para disfrutar de mi presente.

 

Los hermanos que no querían ser gemelos // Els germans que no volien ser bessons

Doble 01Forja Santos Mano de Santos  Javier Santos Vázquez Xavier (c) wrought iron forging blacksmith Baranas Barandillas Caracol Cargol

 

 

A lo largo de mi carrera como diseñador, forjador, hacedor de barandillas y otros hierros torcidos,  o como quiera que tenga que denominarse el trabajo que desempeño; he recibido curiosos pedidos  que en ocasiones rozan lo inverosímil.

Algunos de estos pedidos han supuesto retos personales de gran interés,  debido a las muchas  dificultades que presentan, en los diferentes apartados de su realización.

El diseño y construcción de dos barandillas para dos casas iguales (conformando ambas casas juntas un extraordinario edificio de estilo neoclásico-moderno), propiedad de sendos hermanos (ambos deseosos de dar protagonismo a su propia escalera de caracol), significó sin duda uno de estos retos.

Entre los muchos hándicaps con los que contaba este proyecto los más significativos eran los que siguen:

  • Las casas eran iguales pero una estaba a revés de mano que la otra (estaban enfrentadas). Esto aparentemente no representa ningún problema, pero recuerden que las casas estaban a revés de mano y sus escaleras eran de caracol, con lo que si una escalera giraba hacia la izquierda la otra lo hacía hacia la derecha. En todo momento se trabajó con duplicidad de medidas opuestas.
  • Las barandillas tenían que ser diferentes sin que ninguna de ellas destacase por sobre la otra (lo cual obliga a establecer cánones estéticos de barandillas para escaleras de caracol. ¿???)
  • Las barandillas debían realizarse simultáneamente (y por supuesto entregar y montar sus diferentes tramos a la vez)
  • Los dos hermanos debían de quedar igualmente satisfechos tras el resultado final (increíble pero cierto, no me quedó más remedio que convertirme en una especie de “diseñador de hierros torcidos especializado en psicología”, un título más que no se puede incluir en el currículum vite)

En fin, obstáculos que sin duda consiguieron hacer más amena la realización del proyecto, entre otras cosas ¡Claro!…

Al final creo que conseguimos el objetivo y sin embargo yo no quedé satisfecho.

Tardé en saber el porqué pero al final con la cámara en la mano averigüé la razón:

– “La caja” de de la escalera era pequeña (defecto arquitectónico en el que se incurre constantemente); pero la explicación del porqué da para otro post.

Doble 03Forja Santos Mano de Santos  Javier Santos Vázquez Xavier (c) wrought iron forging blacksmith Baranas Barandillas Caracol Cargol

 

Al llarg de la meva carrera com a dissenyador, forjador, constructor de baranes i altres ferros torts, o com vulgui que hagi de denominar-se el treball que exerceixo; he rebut curioses comandes que en ocasions freguen l’inversemblant.
Alguns d’aquestes comandes han suposat reptes personals de gran interès, a causa de les moltes dificultats que presenten, en els diferents apartats de la seva realització.
El disseny i construcció de dues baranes per a dues cases iguals (conformant ambdues cases juntes un extraordinari edifici d’estil neoclàssic-modern), propietat de sengles germans (tots dos desitjosos de donar protagonisme a la seva pròpia escala de caragol), va significar sens dubte un d’aquests reptes.
Entre les moltes dificultats que tenia aquest projecte les més significatives eren les que segueixen:

 

  • Les cases eren iguals però una estava a revés de mà que l’altra (estaven enfrontades). Això aparentment no representa cap problema, però recordin que les cases estaven a revés de mà i les seves escales eren de caragol, amb el que si una escala girava cap a l’esquerra l’altra ho feia cap a la dreta. En tot moment es va treballar amb duplicitat de mesures oposades.
  • Les baranes havien de ser diferents sense que cap d’elles destaqués per sobre l’altra (la qual cosa obliga a establir cànons estètics de baranes per a escales de caragol. ???)
  • Les baranes havien de realitzar-se simultàniament (i per descomptat lliurar i muntar els seus diferents trams alhora)
  • Els dos germans devien quedar igualment satisfets després del resultat final (increïble però cert, no em va quedar més remei que convertir-me en una espècie de “dissenyador de ferros torts especialitzat en psicologia”, un títol més que no es pot incloure en el currículum vite)

 

En fi, obstacles que sens dubte van aconseguir fer més amena la realització del projecte, entre altres coses Clar!…

Al final crec que vam  aconseguir  l’objectiu i no obstant això jo no vaig quedar satisfet.
Vaig trigar a saber el perquè però al final amb la càmera a la mà vaig esbrinar la raó:

– “La capsa” de de l’escala era petita (defecte arquitectònic en el qual s’incorre constantment); però l’explicació del perquè dóna per un altre post.

Doble 02Forja Santos Mano de Santos  Javier Santos Vázquez Xavier (c) wrought iron forging blacksmith Baranas Barandillas Caracol Cargol

 

Barandilla Caracol  «Coloma » // Barana Cargol «Coloma»

Barandilla Caracol  «Trallera » // Barana Cargol  «Trallera»

Diseño, creación y realización “Forja Santos” // Disseny, creació i realització “Forja Santos”

 

Baranda Coloma-085 Forja Santos Mano de Santos Javier Santos Vázquez Xavier (c) wrought iron forging blacksmith Barandilla Barana de caracol COLOMA Forja Santos Mano de Santos J

 

Francisco Santos Alujas  rodeado por dos inicios de baranda  de caracol (2000-09-15).

 Francisco Santos Alujas envoltat pels dos inicis de barana de caragol (2000-09-15).